dt22092020

 horari calendari acadèmic

Back Estàs aquí:Home Activitats Cultura Cultura Conferència “Dona a la Xina: lluites d’ahir i d’avui”

Cultura

Conferència “Dona a la Xina: lluites d’ahir i d’avui”

Confuci AcadèmicAquesta edició de Confuci Acadèmic estarà dedicada a la situació de la dona a la Xina, amb referència a diferents èpoques. D’una banda, els començaments del segle XX, que van veure el sorgiment del moviment feminista xinès, amb figures intel·lectuals de primer ordre com la He-Yin Zhen, que va assenyalar les tribulacions a les quals es veien sotmeses les dones de la seva època; d’altra banda, la Xina d’avui, en la qual, malgrat els grans avanços socials, persisteixen alguns fenòmens que mostren la resistència dels prejudicis sobre la identitat de la dona i el seu paper dins la societat.

Aquests temes seran presentats per Ivette Abulí Federico i Marta Rodríguez López, que van realitzar les seves investigacions de postgrau a la Universitat de Barcelona i la Universitat de Llengua i Cultura de Beijing, respectivament.

 

Lluites anarcofeministes des de l'exili: La veu de He-Yin Zhen

Ivette Abulí Federico

La ponència presenta i analitza la figura i l’obra de l’anarcofeminista He-Yin Zhen. El principal motor de la recerca i l’anàlisi és la voluntat de contribuir en la lluita contra la colonització acadèmica present en disciplines com els estudis de gènere o la filosofia. D’una banda, es procura desmentir la necessitat de dividir l’arena intel·lectual en esferes hermètiques, independents i jerarquitzades. És a dir, es demostra com les preocupacions i reflexions de la filòsofa la fan partícip d’un seguit de lluites polítiques i debats d’abast global, fet que, alhora, vol contribuir en la reescriptura d’una història més plural de l’evolució dels moviments feministes. Així mateix, també es vol aportar un contraexemple a la retòrica que infravalora o nega els avenços dels feminismes a la Xina al llarg del segle XX. L’estudi es divideix en dues parts: el context històric i l’anàlisi del pensament, pròpiament dit, de He-Yin.

El primer bloc ubica el lector en una perspectiva àmplia. S’hi repassen no tan sols qui va ser He-Yin, quines especificitats tenia el seu grup anarquista en relació la resta de propostes intel·lectuals xineses destacades del moment i quins pensadors van incentivar l’aparició del seu discurs, sinó també quin era el panorama sociopolític del Japó que la va acollir durant el seu exili. També s’assenyalen algunes de les reivindicacions i lluites feministes d’Europa i EUA que van condicionar debats i polítiques coetànies a la pensadora. El segon bloc treballa sobre un corpus textual concret format, majoritàriament, pels assajos “Sobre la Qüestió de l’Alliberament de les Dones” i “Sobre la Venjança de les Dones”, ambdós de 1907. S’exposen i analitzen alguns dels eixos vertebradors de l’obra de l’anarquista. L’anàlisi en qüestió ha estat dividida en dues seccions: una per a cadascuna de les principals nocions teòriques de He-Yin. Això és: shengji 生計 o “manera de guanyar-se la vida” i nannü 男女, el concepte amb el que entén i exposa el constructe de la distinció normativa entre homes i dones i, simultàniament, en critica les conseqüències.

"Dona sobrant": Anàlisi de el paper de les dones a la societat xinesa contemporània

Marta Rodríguez López

En els últims anys, la paraula "dona sobrant" (shengnü 剩 女) s'ha fet servir àmpliament a la Xina per anomenar les dones solteres. És un terme en voga. A la Xina, hi ha molts més homes no casats que dones, per tant, per què el terme "home sobrant" no s’ha difós ni és igualment popular? Aquesta pregunta me la vaig fer en arribar a la Xina el 2013 amb 31 anys, com a dona soltera, on vaig veure de primera mà la pressió a la qual viuen sotmeses les dones, però també els homes, per part de les seves famílies i la societat.

La ponència ofereix una anàlisi del fenomen des del punt de vista històric, polític, econòmic, social i cultural, tot tractant de fer que es comprenguin millor les opinions de la Xina sobre els rols socials.

La ponència explora quin tipus d'imatge femenina s’ha modelat a la Xina i quines característiques estètiques conté. Així, es comparen les actituds de vida i treball de les dones a Orient i Occident. A més, proposo algunes solucions per eliminar la discriminació de gènere i reduir l'estrès en la societat xinesa moderna.

L'objectiu és mirar a les dones xineses comprenent la situació social i les seves actituds en termes de valors universals; és a dir, aconseguir que, en l'era de la globalització, es normalitzin les relacions entre éssers humans i es construeixin societats més harmonioses.

Informació de l'activitat

Dijous 12 de març del 2020, a les 18:30h. 

Fundació Institut Confuci de Barcelona
Sala Polivalent
c. Elisabets 10, -interior- | 08001 Barcelona (mapa)
<M> Catalunya L1, L3

Activitat gratuïta limitada a l'aforament de la sala, cal inscripció:

FORMULARI D'INSCRIPCIÓ

Informació relacionada

Confucius China Studies Program

Beques Institut Confuci

Confuci Acadèmic Journal

rgpdue_sello.png